Primera “Acció Entreacte”: Taula Rodona, TEATRE EN TEMPS DIFÍCILS. L’hora dels artistes.

_DSC5981

D’esquerra a dreta: Arnau Marin, Estel Soler, Pep Cruz, Mingo Ràfols i Iván Morales. (C) Francesc Sàez.

El sector reclama un canvi profund de paradigma en les arts escèniques

La Taula Rodona Teatre en temps difícils. L’hora dels artistes  celebrada el passat  dilluns 21 de juliol a la seu de l’SGAE va reunir una nodrida representació de professionals de les arts escèniques per parlar de la precarietat que està vivint el sector i que s’ha agreujat dramàticament en els darrers temps.

Va comptar amb la participació dels actors Mingo Ràfols, Pep Cruz, Estel Solé, Iván Morales i Arnau Marín, i també d’un públic farcit de periodistes especialitzats, gestors culturals, representants institucionals i diversos agents del sector. Tothom va coincidir a identificar un necessitat de canvi profund de paradigma tant en les polítiques públiques com en els formats de les propostes culturals.

Un dels testimonis més colpidors del debat va ser el Mingo Ràfols quan va sentenciar que “el teatre i crisi sempre han estat lligats. Continuo sent actor, malvisc i estic a l’atur”. El mateix actor va insistir en què “el més important passa per recuperar el públic perdut”, la davallada del qual és conseqüència d’un “canvi de paradigma” . La clau per superar aquest moment rau en guanyar pes institucional i va retreure: “Com és que els professionals del teatre no estan als òrgans de gestió, ni a comissions de treball? Es menysprea les associacions del gremi en les taules on es decideix la política teatral del país”.

Pep Cruz, es va mostrar molt més directe atacant frontalment la política teatral desenvolupada al país quan es qüestionava “ la inversió milionària per fer un Marivaux”, o si “cal que hi hagi dos centres de producció enormes que cada vegada produeixen menys, que es gasten el 80% del pressupost en estructura? Potser els hauríem de deixar caure”. També va incidir en el canvi dels perfils professionals quan va comentar que amb ell li havien dit que  “aquesta professió era de putes i maricons i s’ha tornat de burgesos i funcionaris. Se’ns ha podrit el cervell”.

La clau més esperançadora la van donar els representants de joves companyies, com el membre de la formació Teatre de l’Enjòlit, Arnau Marín, quan va explicar que ells fan “un tipus de teatre conseqüent amb el que estem vivint i mirem cap a fora com a solució de manteniment, buscant coproduccions internacionals” i que la taquilla inversa ha representat per ells “una forma de protesta” contra el sistema.

Estel Solé, amb el muntatge Animals de companyia i les seves representacions a domicilis particulars, va proposar que Cal inventar-se la manera de fer teatre. Els intermediaris han desaparegut, la relació amb el públic és directa”. Encara que va reconèixer que “cap dels membres de la companyia viu del teatre”.

El director de la companyia Prisamata, Iván Morales, va ser un altre testimoni d’èxit quan va insistir en què a partir de la crisi  “hi ha un nou paradigma, noves maneres d’arribar al públic. S’ha de canviar la jerarquia de poder entre sales, companyies, gestors culturals i la resta dels agents. Cal treballar amb transparència, que la gent ens vegi com a treballadors. Cal una mirada nova per un nou món”.

El debat es va estendre més del què estava previst per poder donar veu a les diverses visions i perspectives de la mateixa problemàtica.

Organitza:

logo aadpc wordpress

Col·labora:

imgres                logo gramona dorado oscuro

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s