Veus per la Cultura: Ricardo Mutti

En aquest temps de retallades hi ha moltes veus que s’alcen fortes i clares per denunciar la situació que està patint la cultura.

Una de les més punyents és la del director italià d’òpera Ricardo Mutti que fa poc va fer aquestes declaracions (via Coordinadora de Trabajadores y Trabajadoras del Espectaculo de la qual l’AADCP en forma part):

“Està clar. Amb tots els excessos que s’estan fent en cultura i educació, amb totes les retallades imaginades i inimaginables, el màster pla que percebem alguns, i que va més enllà d’un deliri paranoic-a més, fins als paranoics els persegueixen-, està aconseguint que les persones siguem cada vegada menys crítiques amb el món en què vivim.
És el que es busca i el que cregui el contrari peca d’ingenu. De fet, la capacitat crítica és una cosa que potencien la cultura i l’educació: sense elles es perd el costum de pensar -una cosa que desitja el poder perquè tants repeteixin, gairebé una lletania, que ara toca treballar més -els que tinguin feina-  al menys. De tant repetir-se acaba per semblar normal, mentre sobres, suborns, factures falses i comptes en paradisos fiscals van proliferant com una broma de mal gust. Si les persones, asfixiades per sobreviure en el seu dia a dia, no tenen tan sols el consol -si, és la paraula que busco- d’una lectura, d’una pel · lícula, mirar un quadre, anar al teatre, comprar un diari … Què els queda? Què ens queda? Res. Canals escombraries i notícies manipulades en televisions que han deixat de ser independents: misèria també mental que és la pitjor de les misèries.
I no val amb dir que hi ha coses més necessàries per les que cal vetllar, per exemple, coses de primera necessitat com alimentar-se. L’educació i la cultura són el futur d’un país i unes inversions rendibles, ja que ajuden a fer de les persones, éssers humans amb criteri propi. Fins ara s’entenia així, em sembla, i per aquest motiu des de l’arribada de la democràcia hi ha hagut una aposta sistemàtica per la formació dels ciutadans, almenys en la cultura, atès que l’educació és la gran assignatura pendent del nostre país , amb un sistema deficitari en plans i inversions que empitjora per moments. I de sobte, en veure les retallades reiterades no ja a l’educació, sinó a la pròpia cultura abans mimada, penso si això no era més que una simple al · lucinació, una forma “d’indústria cultural” que ara, és obvi, ha deixat d’interessar com a prova la pujada absurda dels impostos en cultura, excloent al final a tots: els que no tenen, perquè no s’ho poden permetre i els que tenen, perquè se n’aniran a consumir cultura a un lloc més barat. ”

Perquè la cultura no és un luxe alcem tots les nostres veus!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s