Sentit adeu a la gran Anna Lizaran

2013_1_13_bHJzIIIUKSM6gDrJugkhu5

La matinada del dissabte passat ens varem llevar tots amb la trista noticia de la mort de l’actriu Anna Lizaran a l’edat de 68 anys. El món del teatre i de la cultura catalana està en xoc davant la devastadora noticia.

La seva pèrdua suposa la desaparició de tot un símbol del teatre català.

A continuació us deixem un breu recorregut de la seva vida professional.

Nascuda a Esparreguera, aquesta filla de mare modista i pare mecànic, es va deixar endur pel verí del teatre juntament amb la seva germana Lola. Després d’iniciar-se amb Comediants, va tenir l’ocasió de marcar a París a estudiar a l’Escola Lecoq. En tornar l’any 1976 va formar part del col·lectiu fundador del Teatre Lliure, format per noms com Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Lluís Homar o Carlota Soldevila. A partir d’aquí va treballar en pràcticament tots els muntatges del Lliure: Camí de nit, La bella Helena, Primera història d’Ester, Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny, Roberto Zucco, Quartet, Tot esperant Godot o L’hort dels cirerers que va servir per tancar una etapa, amb dimissió com a patrona inclosa l’any 2003 com a mostra de disconformitat per la no elecció de Lluís Pasqual com a director de la institució.

Seguint vinculada artísticament al Teatre Lliure, Carme Portaceli la va dirigir a El retorn al desert i amb Emma Vilarasau va protagonitzar un petit gran èxit a l’Espai Lliure: Un matrimoni de Boston, la comèdia de Mamet que va dirigir Josep Maria Mestres.

De la mà de Sergi Belbel, l’actriu va trobar en el Teatre Nacional una segona casa amb espectacles com Forasters (un text que el dramaturg li va escriure a mida), Dissabte, diumenge i dilluns (la comèdia de De Filippo on hi va entrar a la segona temporada substituint a Mercedes Sampietro), El ball, compartint escenari amb Sol Picó, i Agost, l’espectacle que va batre tots els rècords d’assistència i nombre de funcions al Teatre Nacional de Catalunya.

L’any 1984 Josep Maria Flotats va tornar a l’escena catalana amb Una jornada particular, en el que era la primera direcció teatral de l’actor que compartia escenari amb Lizaran. Ramón Simó la va dirigir a Escenes d’una execució l’any 2001 on l’actriu compartia escenari amb Ramon Madaula. Joan Ollé la va dirigir a Aquesta nit improvisem, Carles Santos a L’adéu de Lucrècia Borja, Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià i Josep Maria Flotats a Una jornada particular.

Al 1995 va protagonitzar la seva única incursió en la direcció teatral amb l’obra Arsènic i puntes de coixí, al Teatre Lliure de Gràcia, AMB Carme Molina, Conxita Bardem, Montse Guallar i Jordi Bosch.

Al llarg de la seva carrera va treballar tant en cinema, amb directors com Pedro Almodóvar, Francesc Betriu, Rosa Vergés o Ventura Pons, com a televisió, mitjà en el qual va participar en produccions com Jet Lag, amb les T de Teatre, La Mari, L “un per l’Altre, Porca Misèria, La Via Augusta o Laura al costat de Lloll Beltran.

En el seu palmarès s’hi contemplen tots els premis teatrals: set Premis Butaca, un Max, Premi Nacional de Teatre, el Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura, el Memorial Margarida Xirgu i el de l’Associació d’Actors i Directors professionals de Catalunya. També va recollir la Medalla al treball President Macià i la Creu de Sant Jordi.

D.E.P Anna Lizaran allà on siguis! Et trobarem molt a faltar!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s