“El CoNCA ha vingut per quedar-se”. Aquestes foren les paraules de Lluís Noguera, ex gestor del CoNCA sorgit del tripartit, i aquesta sembla que sigui la voluntat de Carles Duarte, President del CoNCA, tal i com ho va expressar a la Taula Rodona que l’AADPC, en col·laboració amb la Fundació Romea, va organitzar a l’Auditori CERC el passat dilluns dia 3 de desembre.
L’acte, presentat per Joan Maria Gual, President de l’AADPC, i Xavier Marcé, en representació de la Fundació Romea, tenia com a convidats a Carles Duarte, abans mencionat, Diane Dood, Coordinadora Europea de les FICAACC – Federació Internacional dels Consells de les Arts i les Agències Culturals i Lluís Noguera, Ex-Secretari General del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i gestor de l’anterior CoNCA.
Xavier Marcé en la seva introducció va reclamar al president del CoNCA que aquest organisme arbitrés l’status quo entre el sector i les institucions públiques en aquest greu context de crisi que genera moviments i tensions que afecten perjudicialment a la cultura.
Les intervencions dels participants a la taula s’iniciaren amb la Diane Dodd, Coordinadora Europea de la FICACC, que va mostrar els diferents models de Consells de les Arts que existeixen a nivell europeu. I va posar els exemples de Malta, amb el “Council for Culture and the Arts”, Holanda amb el ” Raad voor Cultuur” i Escòcia amb el ” Creative Scotland” com a tres models diferenciats de Consells de les Arts que tenen atribucions i gestions ben diverses i que poden servir per il·lustrar el panorama cultural europeu.
Seguidament va prendre la paraula Carles Duarte que, reprenent el discurs de Diane Dodd, va expressar la seva voluntat de no entrar en un nou debat del model de Consell de les Arts de Catalunya, ja que com va recalcar “és millor centrar-se en el Consell de les Arts que tenim i sobretot què pot fer aquest per la Cultura en un moment tan delicat com l’actual”. Va demanar “respecte” al Departament i a tots els organismes de la Generalitat, dient que el “govern no hauria de qüestionar les iniciatives del CoNCA sotmetent-lo a un procés de discussió contínua.
De fet, aquest va ser un dels punts tractats per Lluís Noguera, que va recordar les dificultats que es trobaven amb el CoNCA del tripartit a l’hora de poder prendre decisions degut a l’ intervencionisme del govern. Va continuar el seu discurs fent una evolució de la breu història del CoNCA i va parlar de la necessitat d’aquest organisme de passar d’una mera tàctica, aplicada fins ara, a una estratègia global que redefineixi el panorama sectorial.
Després es va obrir el debat al públic, on diversos agents del sector varen plantejar els seus dubtes.
Antoni Laporte, gestor cultural, va mostrar-se preocupat pel mercantilisme i clientelisme de l’organisme i per les inexistents polítiques d’educació que el departament, i en concret el CoNCA, estan duent a terme. La Gema Sendra, Vicepresidenta del CoNCA, va contestar Laporte dient que un dels reptes que el nou plenari s’havia marcat era precisament el de posicionar la cultura en l’àmbit que realment li correspon en la societat i que això es fa amb polítiques educatives i amb l’ajut conjunt del sector.
Joan Segalés, de la companyia Vol ras, va comentar la desunió del sector cultural degut a les retallades i la necessitat de tenir un organisme com el CoNCA que aglutini i cerqui polítiques culturals conjuntes per cohesionar-lo. També va criticar els Premis Nacionals de Cultura que el nou plenari del Consell de les Arts va donar només arribar al càrrec.
Li va respondre Isona Passola, vocal del CoNCA, dient-li que quan varen entrar, el jurat dels premis ja estava conformat, i que ells es varen limitar a donar-los sense posar en tela de judici la seva validesa. I per altra banda es va comprometre a treballar per a un sector més fort i unit davant de totes les retallades que s’estan duent a terme.
Va cloure l’acte Joan Maria Gual, que va oferir tot el suport i ajuda per part de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, però sempre des de l’esperit crític de treball que caracteritza la nostra entitat.
aadpc 